Visualització de contingut web

Ni de cAbd al-Malik ni d’En Suau

L'origen de la confusió es deu a un treball de Francisco Danvila, de 1891, sobre els límits del call, en què usant dades errònies, assimila al de l'Almirall el bany que el text del Repartiment anomena, amb diverses variants, de cAbd al-Malik (un personatge que, d'altra banda, res tindria a veure amb el sobirà amirí). Roc Chabás (1905), i Sanchis Sivera (1935), faran seua esta localització, encara que Rodrigo Pertegás (1913) la refuta en un documentat estudi referendat per un altre de Julián Ribera (1926). El bany en qüestió es trobava, en definitiva, cap a la plaça de la Figuera, i quedava probablement en el límit interior del primer recinte assenyalat al call. No pot tindre, doncs, una identitat topogràfica amb el Bany de l'Almirall..
 
Una altra identificació errònia, i esta totalment acceptada –si bé no afecta directament el problema cronològic–, és la que el confon amb el Bany d'En Suau evocat en els abans mencionats versos (2.650 i següents) de l'Espill de Jaume Roig, compost en 1459-1460:
 
Sovint anava
de nit al nou
bany d'En Sanou
o d'En Suau
en lo Palau
 
Amb el precedent d'Orellana, qui es basà en la relativa proximitat del Bany de l'Almirall davant del palau arquebisbal –el Palau per antonomàsia–, Chabás i Sanchis Sivera contribuïren també a difondre esta identitat, assumida pels autors recents. I tot això a pesar d'una àmplia evidència, proporcionada per documents d'arxiu datats essencialment entre 1380 i 1418 –entre ells l'abans comentat procés de Joan Suau contra Tomasa de Montpaó–, que localitzen de forma explícita el Bany d'En Suau prop del mercat de la ciutat, a l'entrada del carrer de la Bosseria, junt amb altres establiments–un forn i diversos obradors– que tenia allí el mencionat Joan Suau.
 
L'al·lusió al Palau de Jaume Roig es pot deure a dues raons. D'una banda, és possible que es tracte d'una al·lusió simplificada, per exigències de la versificació, al [carrer d'En] Palau: una carrer situat, precisament, en les immediacions de la Bosseria. D'altra banda, el que potser és més probable: si admetem un canvi de puntuació que vincule l'expressió en lo Palau amb el vers següent, en compte de l'anterior, tindríem: En lo palau / al despullar / véreu ballar... D'esta manera el sentit es modifica, introduint-nos ja l'escena en què la protagonista es despullaria a l'interior d'un palau que, com és ben sabut, té també el significat d'habitació o sala gran: un document relatiu al bany de la moreria de Xàtiva, de l'any 1503, menciona expressament el "palau calent".
 
Totes estes identificacions documentals errònies, en definitiva, han viciat la pràctica totalitat de les observacions publicades fins ara sobre l'edifici del Bany de l'Almirall. Eixe era l'estat de la qüestió en el moment d'emprendre's els treballs de documentació arqueològica i arxivística duts a terme entre 1991 i 1993 amb la finalitat de preparar la prevista restauració de l'immoble.