Visualització de contingut web

Presentació

L'edifici denominat Banys de l'Almirall és una construcció medieval destinada a bany públic. La data de fundació se situa en l'any 1313, quan el cavaller Pere de Vila-rasa obté llicència del rei Jaume II per a construir un bany en un solar de la seua propietat. El bany que alça Pere de Vila-rasa té una distribució similar a la del bany àrab de vapor o hammam: vestíbul o sala de descans; tres estances voltades (sala freda, temperada i calenta), que es corresponen amb la zona humida i calorosa del bany; latrines i sala de la caldera.

En el segle XIX els diferents propietaris del bany efectuaren importants obres de renovació de l'immoble. Per una banda, s'hi instal·laren banyeres de marbre en cabines individuals de bany compartimentant per a això les tres sales humides. D'altra banda, es dotà l'edifici  d'un aspecte orientalitzant amb la construcció de l'arc d'entrada i la decoració interior amb taulells i guixeries d'estil neonassarita. L'única peça del conjunt dels banys que no es conservà durant estes obres fou el vestíbul.

El 1959, els banys tanquen les seues portes després de funcionar durant més de sis segles com a bany públic, fet realment singular. Entre 1961 i 1963 es duu a terme un projecte de restauració destinada a eliminar la transformació del segle XIX, excepte la portada de l'entrada. A partir de 1963 a l'interior s'instal·la un gimnàs. El 1985 la Generalitat Valenciana compra l'edifici, el 1999 decidix escometre el projecte de recuperació i rehabilitació i les obres s'inicien en l'any 2001.